Al principi, vas dir-me que tu no sabies parlar de sentiments, i jo et vaig dir, que no calia. Que jo, sóc bona en això, que mai et preguntaria que sents per mi.
Jo sé que et crea un conflicte interior, només desitjar-me. Penses que si no hi ha un sentiment noble al darrere no és sentiment, i sé que ho consideres brut, i et fas mal, i quan jo parlo de sentiments no saps ni per on començar.
El meu cas es diferent,per mi es inevitable barrejar sentiments com una alquimista que barreja essències amb gotes de romanticisme, hi poso un raig de desig, i d’admiració que acostuma a desembocar en una idealització aterridora.
Recordo, aquell dia que vaig preguntar-te de què treballaves, i em deies tot misteriós que no m’ho podies dir, que enviarien un escamot a per mi, i no em volies mal.
Vaig riure. Però desprès es succeïren misterioses converses a hores intempestives, a altes hores de la nit..
Fa temps. Crec que ho has oblidat, però sempre et preguntava si tenies hora, i em deies que no podies dir-me la teva latitud.
Un dia després de dos anys, vas dir-me:
-Son les 03:53 de la matinada, i mentre parlàvem va començar una recerca frenètica per descobrir on eres, pagines de meteorologia, el meridià de Greenwich, la terra, i les hores. Als 10 minuts vaig dir-te:
-ets a....-
Aquella fou la senyal de la teva confiança, que em caigué del cel com cau una estrella.
Vas preguntar-me:
-cóm et sents?-
-jo vaig dir-te: ara, sóc jo qui no pot parlar-
Perquè, aquests ulls regaven les galtes i no podia alçar els ulls de l’emoció, vaig engolir-ho , sanglotant.
Al marge de la nostra imaginació, i d’aquelles converses fascinants.
Em sorties intempestivament, al mig de qualsevol dia, amb una frase intermitent:
Com estàs?, vull saber de tu...
Quan anava a contestar, s’havia perdut la connexió. Jo, murri, esperava un altre moment en el destí per a contestar-te.
Cada una de les nostres converses eren reptes, fascinants mots “tresor”. Et costava parlar català, i em deies, no deixis que el perdi, parla’m català.
Fins que un dia vaig dir-te: T’estimo, i em vas dir:- com és això?
It’s For old good times, dear.
