Imatge extreta de supervivenciaemocional.bloggia.com
PARTICIPACIÓ AL 116 JOC LITERARI CREATIU DE TENS UN RACO DALT DEL MON . (Jesus M. Tibau)
Entra, saludant amb l’acèrrim color del sol al rostre, els cabells purs, esvalotats i es treu la gorra per a deixar-la sobre una cadira. Em somriu i diu:- Té! A tu no t’agrada escriure?, doncs mira que he trobat!- Em llença un farcell de pell, una cartera sense butxaques embolicades amb una goma ajustant un plec de papers groguencs.
El meu sogre es pastor, duu un ramat de més de 100 bens, i recol·lecta tota mena de relíquies oblidades al bosc.
Duu un Sarró ple d’històries, pots, llaunes, ampolles de vidre, papers, despertadors, nines, totes aquelles coses de les que ens desprenem i duen una part de nosaltres.
Crec que tinc la primera radio allà al traster, encara funciona i a més agafa emissores internacionals.
Les nits de tempesta i llamp, que se’n anava l’emissió del televisor, l’enceníem per escoltar altres idiomes tot intentant esbrinar els seus secrets, cofois d’anar més enllà del Terme municipal.
La cartera de Pell, deia, es un plec de cartes.
M’assec al sofà com si hagués descobert un cofre de joiells, ple de pedres precioses. Intento entendre la lletra esfigarsada fins l’infinit en renglons polits sobre un paper esmorteït i pautat..
Pujo al cub, (que es on antigament es guardava el vi sota terra, però actualment on deixem els inservibles i les histories viscudes) .
Que se’n ha fet d’aquella cartera?
De reull, amb un ull cluc, de fit a fit la nina em pregunta perquè vaig a destorbar-la.
La cartera es allà, enmig del tot i del no res.
Finalment entenc algunes paraules...
El meu sogre es pastor, duu un ramat de més de 100 bens, i recol·lecta tota mena de relíquies oblidades al bosc.
Duu un Sarró ple d’històries, pots, llaunes, ampolles de vidre, papers, despertadors, nines, totes aquelles coses de les que ens desprenem i duen una part de nosaltres.
Crec que tinc la primera radio allà al traster, encara funciona i a més agafa emissores internacionals.
Les nits de tempesta i llamp, que se’n anava l’emissió del televisor, l’enceníem per escoltar altres idiomes tot intentant esbrinar els seus secrets, cofois d’anar més enllà del Terme municipal.
La cartera de Pell, deia, es un plec de cartes.
M’assec al sofà com si hagués descobert un cofre de joiells, ple de pedres precioses. Intento entendre la lletra esfigarsada fins l’infinit en renglons polits sobre un paper esmorteït i pautat..
Pujo al cub, (que es on antigament es guardava el vi sota terra, però actualment on deixem els inservibles i les histories viscudes) .
Que se’n ha fet d’aquella cartera?
De reull, amb un ull cluc, de fit a fit la nina em pregunta perquè vaig a destorbar-la.
La cartera es allà, enmig del tot i del no res.
Finalment entenc algunes paraules...
Sant Pau d’Ordal a 15 de Maig de 1936
Estimada Antonieta:
No sé si podrás llegir això...No hi ha dia que no pensi en tu, ponzella meva, no arriben les hores al seu fí. S'allarguen amb la desesperança que això no acabara mai.
Estimada Antonieta:
No sé si podrás llegir això...No hi ha dia que no pensi en tu, ponzella meva, no arriben les hores al seu fí. S'allarguen amb la desesperança que això no acabara mai.
Estic bé, cansat, i un xic trist per no tenir-te al costat...
3 comentaris:
moltes gràcies per la teva primera participació. Espero que s'animi més gent a participar als jocs literaris, especialment als de tipus creatiu.
Molt bonic!
Marta
www.martaperezsierra.com
Ei Sandra, no t’has equivocat pas… Sóc jo que n’he fet una lectura literal, però entenc que lo important és escriure lo que et sugereixin les imatges i penso que ho has fet!!!
Qui no s’ha sentit com un nen amb sabates noves, al descobrir darrere un armari o a sota d’un calaix, algun objecte antic que ha perdurat el pas del temps, una carta, un cromo …?
Molt bon relat, el titularia així ‘com un nen amb sabates noves’.
Publica un comentari
Alguna cosa a dir...