
Anem col.leccionant moments per emplenar l'album de la vida.
Nómades d'emocions,de viatges, d'absències i de solituts. Incapaços de quantificar les emocions,
son elles que per un cop ens inciten a perdre el control.
Així si poguessim dir, ho sento :nomes tens 15 dl d'amor, entendriem millor les nostres interrelacions.
Però aquesta incertesa, no digueu que no es atractiva, es el principal motiu de l'ingravidesa de la felicitat, aquella que et fa alçar-te del mon.
Parlo d'aquelles emocions que es queden endins, per alguns quan guanya el barça, per altres en veure el somriure del seu fill. Cadascu viu l'intensitat de les emocions d'una forma pròpia, i respectable en tots els casos.
Guardo en un calaix els moments a l'espera d'emplenar l'album, moments irrecuperables amb molta gent, gent que m'estimo i gent que he estimat 15 dl.
Podries oblidar la primera vegada que una d'aquestes emocions se't va quedar endins, el primer espectacle de l'escola, o un regal especial de reis?.
Així com havia jo d'oblidar tot allò bo o dolent que m'ha emocionat endins.
El perdò no implica l'oblit, i sino hi ha oblit de que serveix perdonar?.











1 comentaris:
no cal oblidar, només cal fer les paus, amb una mateixa, i ser una mica més sàvia, com tu :)
Publica un comentari
Alguna cosa a dir...